Un gran cap de setmana

Aquest ha estat un gran cap de setmana. El Joan, la Íngrid i el meu Joan m’han vingut a visitar. Els trobava a faltar.
El Joan i la Íngrid van arribar abans que el Joan. Cap a les 19.30 ja estaven a la estació. Vam anar a deixar les maletes a l’hotel…pfffffff, birria d’hotel, però com que tot és molt car a Antwerp, doncs passa el que passa.
Vam anar a fer una cerveseta cap al centre, no sense abans parar-nos a mirar la Cathedral of our Lady..126 m! El Joan va arribar al bar tot solet, així q tots 4 cap a sopar un Durum. Una altre cerveseta i a mimir, que estàvem mig morts (però tot i així al llit estàvem a la 1.30 aprox.).
El dia següent vam visitar una mica Antwerp i em van acompanyar a la feina, que havia de mirar els meus petits embrionets, que per cert els van mirar sota la lupa ell també!
I al migdia, cap a Lier: un poblet de molt a prop d’Antwerp, petit i ple de gent. La veritat és que em va agradar molt anar-hi. Li diuen la Bruges del Nord…encara que no s’assembla gens, però està igual de ple I també té riu. Hi havia una fira d’atraccions…i una atracció espectacular! A mi de seguida se’m va posar una careta de “vaaaa, pugem-hi!!!!!” i la Íngrid s’hi va apuntar rapidíssimament. El Joan dubtava, però el meu Joan mai de la vida hauria pujat allà…li hauria donat un patatús. Vam decidir anar a caminar una estona per baixar el menjar abans de pujar, i anar a fer una copeta. Els vaig portar on m’havien portat a mi els de la uni. Vam demanar licors típics: elixir d’anvers I jo que sé q més (uns noms raríssims). I després, ale, cap a l’atracció!
Ooooo, quina alegria! Feia tant de temps que no pujava a res…I aleeeee.. a donar voltes!! Jo crec q és el més fort q he fet mai…mare de déu! El Joan i la Íngrid van començar endavant i jo endarrere, aaaaaaaaaaaaaa..una tremolor, no podia ni cridar. I ja us dic q a mi m’encanten les atraccions. Després va canviar i jo anava cap endavant i ells cap endarrere..llavors era diferent, em vaig poder relaxar una mica. I la Íngrid vinga anar dient: q pari q pariiii j ajajjajaj
Va ser, amb perdó, la reostia!!!! I no crec q hi hagi una atracció tan bestia com aquesta!
I després un gofre i cap a Antwerp q ja era tard.
Vam arribar, sopar cerveseta i a mimi. Quina peneta, ja marxaven l’endemà a les 11.30, oooo, que curt però que intens se m’havia fet.
Doncs l’endemà ens vam despedir a l’estació, i em vaig quedar allà soleta. Cada cop que marxa algú em quedo feta caldo, però és normal. Quan t’ho passes bé mai vols que acabi, però s’ha d’acabar per apreciar els bons moments.
Va ser un cap de setmana genial, de fet, tots els caps de setmana q m’ha vingut a visitar algú han estat genials.
Moltes gràcies per aquestes bones estones. Com a mínim jo, no les oblidaré mai. Perquè en gran part gràcies a vosaltres la meva estada aquí està sent inoblidable. Gràcies.