dimecres, 30 de gener del 2008

Optimisme


Perque avui més q mai s’ha de ser optimista. Perquè quan algunes de les persones que més estimes estan malament, els que estem al costat els hem d’animar. Els altres hem d’estar allà per recordar-lis que són unes de les persones més fortes que coneixem, i que admirem com són capaços d’enfrontar-se als problemes i sortirse’n alegrement.
Perquè us admiro i perque cada dia que passa em recordeu que el més important és ser optimista. Només així serem feliços.
Gràcies per recordar-me que fins i tot en mals moments, es pot tenir temps per un somriure!

dilluns, 28 de gener del 2008

Ja hi tornem a ser

DOncs això, ja hi tornem a ser pensant en canvis...i aquesta vegada em fa una mica de por. Però és normal...és un canvi gran, un canvi de moltes coses. És un lloc q no coneixem de res, i tenim el Vallès una mica lluny, així que és començar de 0.
Però tot sortirà bé, crec q és normal tenir una mica de nervis o por al principi. Però estic tranquila, pq ens vindreu a veure, pq nosaltres baixarem i ens adaptarem be.
Segur que sí!
quants canvis en poc temps, quantes coses a celebrar!!!!!!!

divendres, 11 de gener del 2008

Per fi


Per fi, ja un pas menys! ja puc depositar la tesi...ara ja només queda el més difícil. Defensar la tesi davant del tribunal.
Esteu tots convidats, evidentment.
Tinc ganes d'acabar aquesta etapa. Ha estat una etapa molt maca per mi, però he d'evolucionar, ja em toca, ja m'ho mereixo.
Desitgeu-me sort...i moltes gràcies per fer-me costat. Gràcies per haver estat aquests anys recolzant-me. GRACIES

dilluns, 7 de gener del 2008

Quin Nadal!!!



Uff, aquest Nadal ha estat un dels millors Nadals que recordo.
Des de l'excursió a Tavertet, dormint en una casa rural de somni, fins als regalets i al cap d'any i reis!
El Joan i jo ens vam donar els regals a Tavertet, en una caseta rural decorada a l'estil rústic...faré propaganda, però crec que l'amabilitat de la gent i el preu s'ho mereixen! www.avenc.com
Em a regal 2 jerseis i un moneder..em va encantar! i jo a ell un mp4 i un bolso...tot això mentre el cagatio ens mirava. I jo disfrutant com una nena petita.
Després va venir la nit de Nadal, Nadal i sant Esteve. El pare Noel i el caga tio van venir plens de regals i d'alegria, encara que hi va faltar la meva àvia. Pero de vegades les coses no poden ser, i les hem d'acceptar tal i com som. Jo em faig gran, i per tant, la meva familia també. Els meus pares, el Joan i jo, tots contents cap el teatre com és tradició cada any a veure Pels pels! genial!
i no m'oblido de cap d'any...tenir allà les 8 persones que més m'importen (a part de la familia), és el millor començament d'any que podia demanar. Una altra vegada, el Joan, l'Albert i el Joan Calvet em van demostrar que fer riure els altres els fa feliços..i per això mateix els aprecio tant, els estimo tant. Perquè s'esforcen per fer-nos feliços als altres. Moltes gràcies per passatge del terror i pel Baç...us en debem una! gràcies!
i l'amic invisible...em va tocar regalar-li a l'Anna, i com no, em va fer inmensament feliç! vaig intentar que li agradés una petita part del que em va agradar a mi regalar-li..espero haver-ho conseguit.
A mi em va regalar el Joanet, i em va fer passar vergonya ajajaaj. Moltes gràcies Joan!!!! vaig riure molt!
El cap d'any es va acabar, entre riures i amb l'horari descompensat, pe`ro per mi van ser uns dels dies més feliços del 2007...moltes gràcies a tots per ser-hi! repetim?
I per últim: reis! a casa dels meus pares. Va estar genial com sempre...i aquí es van acabar les festes, entre regals i somriures.
Amb el meu café de la meva nova màquina Nespresso (regal dels papis...Milions de gràcies!!!) em despedeixo d'aquest Nadal, un Nadal inoblidable. Un nadal que serà l'últim tal i com el conec...grans canvis s'acosten, i no precissament negatius (encara que potser el meu pare no ho veu així)...així que li dic adéu a l'any 2007, i li dóno una gran benvinguda al 2008!
Que sigui un gran any, que el disfrutem, que la vida passa ràpid, més del que ens pensem!
CARPE DIEM!