Perque avui més q mai s’ha de ser optimista. Perquè quan algunes de les persones que més estimes estan malament, els que estem al costat els hem d’animar. Els altres hem d’estar allà per recordar-lis que són unes de les persones més fortes que coneixem, i que admirem com són capaços d’enfrontar-se als problemes i sortirse’n alegrement.
Perquè us admiro i perque cada dia que passa em recordeu que el més important és ser optimista. Només així serem feliços.
Gràcies per recordar-me que fins i tot en mals moments, es pot tenir temps per un somriure!
1 comentari:
Irina mai mai mai he conegut una persona tan optimista com tu!! I a vegades en aquests dies q tu molt bé descrius agraeixes de tot cor q algú et faci sortir de la monotomia del mal dia: q et faci riure, q et distreguii, q et faci sentir q hi han coses més importants que hi ha vida després dels dies dolents.... i a vegades aquesta és la millor medicina q tenim o la única la cap i a la fi!
Parlo per mi quan dic q potser a vegades el mal humor d'aquests dies de me no ens deixa demostrar-vos lo importants q sou i lo q us arribem a estimar.... no ens ho tingueu en compte!!!
(una mica nyonyo si q m'ha quedat eh????)
Publica un comentari a l'entrada