Per aquí, a Lleida

Fa temps que no escric. Fa uns 3 mesos ja... i és que no paro, no dóno a l'abast!
Estic aquí amb les classes i les pràctiques d'anatomia, unes 6 hores cada dilluns, i les he de preparar de zero! l'any que vinent serà una mica diferent...o això espero.
Entre classes i més classes, intento continuar amb la investigació, i de fet auqest any, cap a finals, ha estat força productiu.
Ara aniré a la Coruña a fer uns seminaris a ramaders i veterinaris de la zona (gràcies al fernando, és clar) i encara em queda temps per dedicar-me a temes logístic per equipar un nou centre de producció animal a la UdL...aaaaaaaaaaa.
El cap m'explotarà..però a que no sabeu q? q estic feliç i contenta, perquè em sento totalment realitzada, perquè m'he demostrat a mi mateixa q sóc capaç de portar una assignatura tant complexe com l'anatomia, pràcticament sola. I no m'estic tirant floretes, no no no, pqeruè sempre he estat de les que pensa que amb il·lusió i dedicació gairebé tothom és capaç de fer això i moltissim més!!!!!!! només volia a arribar a aquesta conclusió: que això és el q vull fer, q no ho canviaria per res del món. Segurament hi ha gent q cobri més q jo, q dediqui moltes menys hores, q tingui menys mal de caps...però em dóna absolutament igual. Sóc feliç fent el q faig, vivint on visc, vivint amb qui visc i tenint els amics q tinc.
I que més vull? doncs ara mateix...absolutament res més! (bé..potser demanar q em parin d'embargar les comptes???)

Una nova etapa

Ja feia temps que no escrivia, i avui he decidit dedicar una estoneta a fer-ho.
No he tingut gaire temps, he anat molt enfeinada i hi seguiré anant, però la veritat és que ja m'agrada estar-hi. Sóc una mica així..quant més feina més feliç!...dins d'uns límits!

Ara ja estem a Sant guim, i m'encanta! sortir a la terrassa i no sentir ni una ànima, agafar el cotxe i mirar els camps sembrats, cada nit veure una posta de sol que deixa sense respiració...no puc demanar més (bé sí...una casa amb terreny, però no us preocupeu q això ja vindrà, estic més que segura!).

I la feina...ai la feina! és la meva petita alegria, perquè tot el que he sembrat ho recullo ara. Al setembre començaré com a professora d'anatomía d'urgència, i el concurs públic es farà cap al desembre. No només duplicaré el sou, q per mi és important però no gaire, si no que sóc la responsable moral de l'assignatura (que no real). He fet el programa, he decidit quin temari fer, quines pràctiques...i amb total llibertat! I la veritat és que molta gent m'ha demostrat moltes coses, crec q mai podré tornar-lis el que han fet per mi. A més, evaluo projectes, segueixo amb els articles, amb els convenis...
I bé, altres coses han passat pel camí, quasi totes bones, algunes no tant, però millor centrar-se en això!

Doncs això, q estic contenta i feliç amb tot...i més ara que marxem a Sicilia 1 setmaneta! no és gaire, però és suficient com per desconectar i tornar a preparar les classes amb més ganes que ara,q ja és difícil, i per renovar energies per enfrontar-me a les meves amigues les vaques!

Continuaré explicant...

CANVIS

Se m'acosta una època de grans canvis. Mentiria si dic que no em fa una mica de por, però la veritat és que a més a més estic molt il·lusionada per aquesta nova etapa. Una nova feina, un nou lloc per viure...
Ara em toca recullir una mica del que he sembrat, només una part, però com a mínim que es noti l'esforç realitzar. Espero que tot ens surti com volem, perquè malgrat algunes coses se'ns fan una mica costa amunt, sé que tard o dora tot s'arreglarà...segur que sí!
S'ha de mirar de manera positiva, que si no tot es fa més gran del que en realitat és!
Doncs això, que penso començar la nova vida com abans millor, i amb molta alegria, malgrat aquestes petites coses que enterboleixen el camí!

Ja estàaaaaaaaaaaaa

Doncs si ja està, ja sóc Doctora en Medicina i Sanitat Animals per la Universitat Autònoma de Barcelona.


Ha estat un dia preciós, no l'oblidaré mai de la vida. És impresionant veure com gent és capaç de deixar de treballar per escoltar una tesi q ni tan sols li interessa...però ho fan per tu. I els q no heu vingut i sé q voldrieu estar en sou molts d'altres. M'he sentit estimada i molt acompanyada durant l'exposició. Ha anat molt bé, i us ho dec a vosaltres.


Els meus pares han estat allà, com sempre, al peu del canó...mil gràcies per ser-hi!!!!!! la millor sorpresa del mon!


El Joan com no...no tinc més paraules per dir-te vida meva!


El Joan i la Ingrid...m'heu fet emocionar, sobretot pq tenir-vos allà a dit molt de vosaltres i del q sentiu per mi...milions de gràcies!espero algun dia poder-vos tornar el favor.


als companys de feina....bufffff, m'han fet mils regals, m'han abraçat, m'han recolzat...em sento molt afortunada de poder dir que en aquests 4 anys he tingut uns companys de feina q mai oblidaré, i que han fet de la meva feina un gran plaer.


Els q m'heu recolzat des de casa: GRACIES, sense vosaltres ara no podria dir q tot ha anat genial! gràcies per sentir-vos orgullosos, gràcies per preguntar com em va tot.

Doctora cum laude...i em quedarà sempre grabat com us heu aixecat per aplaudir-me...
Ara sóc doctora, i només em queda una cosa per fer: trobar el meu camí.


Moltissimes gràcies a tots



Y ES DIFÍCIL PARA MÍ DECIR LAS COSAS
QUE QUIERO DECIR A VECES
NO HAY NADIE AQUÍ MÁS QUE TU Y YO
Y AQUELLA LUZ DE LA VIEJA Y ROTA CALLE
CIERRA LAS PUERTAS
DEJAREMOS EL MUNDO AFUERA
TODO LO QUE TENGO PARA DARTE
SON ESTAS CINCO PALABRAS CUANDO YO

CORO:
TE AGRADEZCO POR AMARME
POR SER MIS OJOS
CUANDO NO PODÍA VER
POR PARTIR MIS LABIOS
CUANDO NO PODÍA RESPIRAR
GRACIAS POR AMARME
GRACIAS POR AMARME

NUNCA SUPE QUE TENÍA UN SUEÑO
HASTA QUE ESE SUEÑO FUISTE TU
CUANDO MIRO DENTRO DE TUS OJOS
EL CIELO TIENE IN AZUL DIFERENTE
CRUZA MI CORAZÓN
YO NO ESTOY FINGIENDO
SI LO INTENTÉ, TU ME HACÍAS CREER
QUE CREÍAS MIS MENTIRAS

CORO:
Letras4U.com » Letras4U.com » [url]http://www.letras4u.com[/url]
TE AGRADEZCO POR AMARME
POR SER MIS OJOS
CUANDO NO PODÍA VER
POR PARTIR MIS LABIOS
CUANDO NO PODÍA RESPIRAR
GRACIAS POR AMARME

TU ME LEVANTAS CUANDO CAIGO
TU HACES SONAR LA CAMPANA ANTES DE QUE ELLOS ME SAQUEN
SI YO ME ESTUVIERA AHOGANDO TU PARTIRÍAS EL MAR
Y ARRIESGARÍAS TU PROPIA VIDA PARA RESCATARME

CIERRA LAS PUERTAS
DEJAREMOS EL MUNDO AFUERA
TODO LO QUE TENGO PARA DARTE
SON ESTAS CINCO PALABRAS CUANDO YO

CORO:
TE AGRADEZCO POR AMARME
POR SER MIS OJOS
CUANDO NO PODÍA VER
POR PARTIR MIS LABIOS
CUANDO NO PODÍA RESPIRAR
GRACIAS POR AMARME

CUANDO NO PODÍA VOLAR
OH, ME DISTE ALAS
PARTISTE MIS LABIOS
CUANDO NO PODÍA RESPIRAR
GRACIAS POR AMARME

Avui, m'ho dedico a mi!

Doncs i perquè no?
avui em dedico una de les cançons q més força em donen...pq m'anima quan les cames em tremolen, quan la veu no em surt. Perquè m'ho mereixo, perquè ho faré bé, perquè no crec en la sort. Aplico en mi el q mils de vegades he aconsellat a la gent. Si treballem, molt somnis es poden aconseguir, em de deixar el mínim al factor sort.
Avui estic contenta, em demostraré a mi mateixa que sóc capaç de fer el que em proposi. No em considero una persona gaire vanidosa, més aviat el contrari, però hi ha dies en que nosaltres mateixos ens hem de dir q ho estem fent be, q seguim endavant. Jo avui m'animo a mi mateixa, agafo forces. Només així no defraudaré a ningú, perquè heu estat molts els que m'heu ajudat, i no us fallaré. Seria la última cosa que voldria.
Per últim, no em cansaré de dir un GRÀCIES en majúscules a tots els q heu estat aquí, que no sou pocs. Creieu-me que m'heu fet sentir estimada, q sense vosaltres no seria qui sóc. Gràcies per estar aquí, i gràcies per animar-me! no ho oblidaré mai!Em sento immensament afortunada.

Anims

Avui no em sento tant alegre i contenta com és habitual, però faré un esforç, crec que l'he de fer. He de fer un esforç perquè s'ho mereix, pq com ja he dit en algun post, quan la gent que més estimem està malament, nosaltres em d'estar allà per fer-los costat en el que calgui. I personalment crec que no hi ha manera millor de fer costat a algú, que no deixant de somriure...a malos tiempos, buena cara! i crec q el refrany té tota la raó.
Perquè lluitarem, perquè amb optimisme tot es cura, perquè ens hem de sentir afortunats de tenir algú que es preocupa per nosaltres, perquè quan una porta es tanca, tard o dora se n'obre una altre.
Perquè estic aquí, perquè mai marxaré...
Perquè sovint necessitem que algú ens recordi que hi ha algú en qui recolzar-se!
Doncs això, molts anims!!!!!!anims anims anims! no deixem de somriure mai...el somriure , el riure i la alegria són la clau de tot. I malgrat que hi hagi dies en que un no té ganes de fer-ho, si es fa un esforç, la recompensa serà màxima!

Quin dia més bonic! quin sol q fa!

No sé perquè però avui estic contenta. M'he llevat, he anat amb l'Anna a la feina i ara estic acabant els ultims detalls del power point de la tesi. La gent no pare d'enviar mails per veure el pis, algú se'l quedarà. Està tot encaminat, i malgrat que estigui molt neguitosa pel meu futur i em faci una mica de cosa no saber on estare d'aqui uns mesos, penso que tot anirà bé, com sempre.
Ho tenim tot pràcticament lligat menys això de la feina, així que hi ha motius per estar content. No sé, va a dies però avui no veig motiu per preocupar-se...ja sortirà, i si no, doncs a posar-hi més empeny.
Anims!


I us preguntareu..pq aquesta foto? sencillament, pq m'encanta!

Optimisme

Perque avui més q mai s’ha de ser optimista. Perquè quan algunes de les persones que més estimes estan malament, els que estem al costat els hem d’animar. Els altres hem d’estar allà per recordar-lis que són unes de les persones més fortes que coneixem, i que admirem com són capaços d’enfrontar-se als problemes i sortirse’n alegrement.
Perquè us admiro i perque cada dia que passa em recordeu que el més important és ser optimista. Només així serem feliços.
Gràcies per recordar-me que fins i tot en mals moments, es pot tenir temps per un somriure!

Ja hi tornem a ser

DOncs això, ja hi tornem a ser pensant en canvis...i aquesta vegada em fa una mica de por. Però és normal...és un canvi gran, un canvi de moltes coses. És un lloc q no coneixem de res, i tenim el Vallès una mica lluny, així que és començar de 0.
Però tot sortirà bé, crec q és normal tenir una mica de nervis o por al principi. Però estic tranquila, pq ens vindreu a veure, pq nosaltres baixarem i ens adaptarem be.
Segur que sí!
quants canvis en poc temps, quantes coses a celebrar!!!!!!!