Bon Nadal i feliç Any Nou!

Doncs això! que bones festes a tothom! disfruteu de les vacances, dels sopars, dels dinars i dels regals, que aquestes festes només són un cop l'any!
Que el 2008 sigui un any genial...que carai! que ens ho mereixem!!!!!
BONES NADAL!

El Nadal

Ja està aquí el NAdal i tot el que significa: l'alegria, la il·lusió, els grans dinars familiars...
Venen els propòsits per l'any nou, i els intents de canviar coses de la nostra vida. Quan comenci el 2008 pensarem en l'any q deixem enrera i en les coses que hem fet malament i en les que podem millorar.
La gent va com boja per comprar regals. A mi personalment m'encanta regalar i veure la cara de la gent quan obre l'envoltori i veu allò que volia i que no s'esperava.
El dia de Nadal el dinar pot durar hores, igual que el de Sant Esteve. El de cap d'any és especial...preparant el sopar fins les 11 a tota pastilla pq resulta q sonaran les campanades i encara estarem amb el primer plat...Sonen les 12 i tothom s'abraça i es desitja el millor per l'any següent!



Quina pena però, que no duri sempre el Nadal. QUina pena que la gent no sigui positiva sempre, q no tingui la il·lusió d'un nen cada dia, i q no pensin en fer feliç els altres.
Cada dia hauria de ser Nadal. Jo intentaré comportar-me cada dia de la meva vida com si fos Nadal! promesa d'any nou!

Ja vinc, gràcies per ser-hi

Perquè tinc ganes de veure'us a tots, perquè tinc ganes d'abraçar-vos! Perquè heu estat aquí, malgrat la distància. A tots vosaltres, dir-vos per enèssima vegada, que sou unes persones incribles, i que tinc una sort immensa de tenir uns amics i una familia com vosaltres.
De vegades, necessitem estar lluny per saber apreciar el q tenim, de vegades no en som prou conscients. Perquè em sento immensament estimada per gent molt especial. Perquè malahuradament, no tothom té la mateixa sort q jo.
I ara, com ja he dit, se m'acaba una etapa i en comença una altra. Prometo enviar-vos la tesi, prometo fer-ho. I m'heu de prometre que llegireu els agraïments. Perquè a tots us dec alguna cosa.
Doncs res..desitjeu-me sort...el meu futur és incert, però segur que amb una mica de constància i de treball, el meu futur serà el que sempre havia somiat. No ho dubto pas.

Adeu

Aquest és un collage de la meva estada aquí. Una estada que s’acaba!
Adéu Bèlgica, fins molt aviat!
Sempre recordaré els arbrers de fulles vermelles, liles i taronges de la tardor flamenca, els gofres, les cerveses, la pluja, l’amabilitats de la seva gent. No oblidaré mai els camps verds ni les casetes típiques belgues.
Daag! Dank u wel!

El meu últim cap de setmana

El meu últim cap de setmana

Aquest ha estat el meu últim cap de setmana aquí a Bèlgica. Em fa una mica de peneta..però no hi ha millor cap de setmana per dir adéu.
Les paradetes de Nadal ja estaven posades, i encara que no vam poder anar a Ghent pq hi va haver una espatllada general dels trens, el christmas market d’Antwerp era espectacular. Tenia musica en directe, pista de patinatge, paradetes de menjar i de licors…i tot envoltat de pluja i de gent. Però era una ambient sa, no com aquí a tope uns trepitjant-se amb els altres, si no amb espai, es podia ballar, i es respirava un bon rotllo…li dono un 10 a les paradetes de Nadal!
El divendres em vaig demanar festa i vam anar a Lier, que preciós! Com m’agrada aquest poble petitó i ple de gent. Vam tenir sort que només va ploure un ratet, així vam poder caminar una estoneta. Després cap a l’hotel i a la nit cap a Antwerp, a veure les paradetes. I vinga licor de xocolata, i vinga cervesa! Ens ho vam passar be..i jo amb una certa nostàlgia pensant…les meves últimes cerveses!
I res, dissabte un desastre perquè cap tren funcionava al país, i no va parar de ploure. Però això és Bèlgica! Acabes xop, no pots obrir el paraigües pq fa una ventolera, fa fred…però ens ho vam passar genial! Els meus nenes!
A les 8 a l’hotel, i a dormir a les 11 com els bons minyons! Aix, clar, amb aquest temps…i diumenge a dir adéu una altre vegada, al Joan i al Josu.
No oblidaré mai la cara del Joan quan em va dir: vull que vinguis ja..i jo li vaig dir: però si només queden 4 dies! La cara se li va il•luminar.
I ara que ja marxo, ara sé que m’ho he passat be, que ha estat genial. Pe`ro no ho hauria estat sense vosaltres. Aquí els de la feina em diuen que dec ser una persona molt popular pq tothom em vingui a veure: jo els hi dic q no, q només és q tinc molt bons amics. Moltes gràcies Anna, Marc, Ingrid, Joan, Pares, Josu, Cris, Lliber, Sonia, I com no al meu Joan. Moltissimes gràcies per haver volgut passar uns dies amb mi! M’ho heu fet passar genial!


prometo fotos quan les tingui!

Una setmana

Avui falta exactament una setmana perquè torni a estar a casa. Una setmana! Sembla impossible, la veritat. Recordo quan vaig arribar (andaaa, com la cançó de Lluís Llach…Laura!), amb les meves maletes, les mostres, cansada pel viatge de 23 hores en autocar…i ara mira, ja s’ha acabat!
Al principi em va costar adaptar-me, però és normal. Tothom necessita un període d’adaptació, perquè vas a un lloc on no coneixes absolutament a ningú, i deixes casa teva enrere. Però poc a poc, t’acostumes al nou lloc, fas de una minihabitació, la teva pròpia casa, i dels teus nous companys de feina, els teus nous amics.
Jo aquesta experiència la recomano a tothom..aprens a estar sola, a disfrutar d’estar-hi. A espavilar-te, a conèixer nova gent…a vegades es passa malament si, però així és com creixem com a persones. M’ha servit de molt, personalment i professionalment parlant.
A més, no he estat sola…molta gent a vingut a veure’m, i han fet de la meva estada aquí un record inoblidable: amics, pares, el Joan, companyes de feina.
No oblidaré mai aquests 2.5 mesos a Bèlgica, en tindré un record sempre viu. Perquè aquí he crescut una miqueta més, perquè aquí s’acaba una etapa important de la meva vida i en comença una altre. Aquí és on he acabat la tesi.
Moltes gràcies a tot, moltes gràcies per fer d’aquesta estada una inoblidable etapa de la meva vida!

Somewhere over the rainbow-what a wonderful world

Perquè així és com em sento, perquè així és com sóc.
Si la vida és mira amb optimisme, pot ser tal i com diu la cançó...com va dir Nietsche, la felicitat és mirar enrera al final de la vida, i no voler canviar res del que em fet. Malgrat mals moment, jo no canviaria ni una coma. Més vegades de les que ens pensem, tot depèn de com afrontem les coses.
A qui ho necessiti, només li puc dir: carpe diem!

Jo vull ser rei

Ja sabeu que m'encanten els pets..crec q són els únics q diuen les coses pel seu nom. I si no..mireu! fa anys q la van escriure, però sembla q sigui avui...

Ja s'acaba

Aquest ha estat el meu penúltim cap de setmana. Sembla mentida, ja només queden 10 dies per marxar a casa.
Les meves companyes de feina, la Lliber, la Cris i la Sònia han vingut a veure’m. Vam anar a dormir a Ghent perquè ja que tenien només un dia (el diumenge marxaven molt dora) aquesta era la millor ciutat per visitar.
Així doncs, cap al bed and breakfast s’ha dit! Estava genial, teníem microones i fins i tot cafè i te gratis a l’habitació on dormíem les 4 juntetes.
Vam arribar i immediatament cap a un pub a fer una cervesa o el q fos. Diluviava, i només teníem 2 paraigües per les 4, així q vam arribar xopes. Allà vam estar parlant fins les tantes, blablabla blablabla, no paràvem!!!!
I a dormir a jo que sé quina hora. Aix quina nit! La lliber no va parar de parlar, de roncar i de riure ella sola tota la nit. Mare meva si ho arribo a saber em porto el taps! Oooooo
L’endemà, a esmorzar i a visitar la ciutat. Vam tenir sort q fins a la tarda no va ploure q si no…però va ser molt maco. Allà vinga fotos! Fotos por aquiiiiiiii, fotos por allàaaaaaa. I per dinar un plat de sopa ben bo per només 3.5 euros amb pa i mandarina inclosa! Genial!
Aquesta era la ultima nit, i ens la vam passar a l’habitació xerra que te xerra sense sortir. Va ser molt divertit, ja les trobava a faltar jo a les meves nenes! i més que les trobaré a faltar quan marxi de la UAB…però q hi farem.
Les vaig acompanyar el dia següent a l’estació, vam esmorzar un gofre boníssim, i ale, a dir adéu com sempre!
Doncs res, que aquest per suposat també ha estat un gran cap de setmana, molt curt, però un gran cap de setmana! I no ha estat un adéu, ha estat un fins ara!