Ja sabeu que m'encanten els pets..crec q són els únics q diuen les coses pel seu nom. I si no..mireu! fa anys q la van escriure, però sembla q sigui avui...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
El secreto de la felicidad no es hacer siempre lo que se quiere sino querer siempre lo que se hace. Leon Tolstoi (1828-1910)
Els meus preferits
- Menjar i beguda: peix al forn i vi
- Temps lliure: viatjar
- Llibre: Angelas ashes
- Pel·lícula: la vida es vella
3 comentaris:
Jo només diré una cosa (i és q m'ho has posat a huevooooo): VISCA LA REPÚBLICAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!
Està molt bé aquesta cançó...quants la recordem i a quants ens aixeca els anims i les ganes de dir, com diu la Irina, les coses pel seu nom. I això, per sort, és el que fa molta gent (sent conscient que n'hi ha també molta què no ho fa). Els Pets afortunadament, no són els únics que ho fan. Tot i que, si aconseguim treurens el sentiment nostàlgic que arroseguem dels Pets de fa 15 anys, ara ja no diuen tan, "quatre" concerts l'any on plantifiquen un "Visca Catalunya" i un "Jo vull ser rei", i ja està. I més tenint en comte que dos dels seus components surten tot sovint pels mitjants de comunicació.
Ens hem de conscienciar de tot un procès que comença per fer l'esforç de pensar, i continua per intentar fer sentir la nostre veu, i això es bastant més complex que la façana del títol d'una cançó.
Així doncs, no ens deixem endur per l'eufòria (sempre ben rebuda) "pestilen" i els clams "baratos".
Per cert, Visca la República!
Eps potser si q tens rao Joan, però pensa q porten tota una vida lluitant. S'han apossentat potser si, tenen fills, familia...
Però segueixen sent ells. I jo no crec q pq surtin a la tele ja s'acanbi el mon. AI i prou propaganda homeeeee!
I l'esforç de pensar el fan ben pocs...desgraciadament!
Visca la republica!
Publica un comentari a l'entrada