Perquè tinc ganes de veure'us a tots, perquè tinc ganes d'abraçar-vos! Perquè heu estat aquí, malgrat la distància. A tots vosaltres, dir-vos per enèssima vegada, que sou unes persones incribles, i que tinc una sort immensa de tenir uns amics i una familia com vosaltres.
De vegades, necessitem estar lluny per saber apreciar el q tenim, de vegades no en som prou conscients. Perquè em sento immensament estimada per gent molt especial. Perquè malahuradament, no tothom té la mateixa sort q jo.
I ara, com ja he dit, se m'acaba una etapa i en comença una altra. Prometo enviar-vos la tesi, prometo fer-ho. I m'heu de prometre que llegireu els agraïments. Perquè a tots us dec alguna cosa.
Doncs res..desitjeu-me sort...el meu futur és incert, però segur que amb una mica de constància i de treball, el meu futur serà el que sempre havia somiat. No ho dubto pas.
3 comentaris:
Joooooooooo Irina és q és tan fàcil estimar-te.... Ja veuràs ja les cols q tristes es quedaran quan divendres no et vegin per allà anb el teu somnriure permanent...!!! M'encanta la foto del gat... me la quedoooooooo!
segu segu que et trobaran ha falta una persona com tu ompla mol
felicitats per aquesta etapa segurisim que sera un exit la teba tesi
tots els animalets estaran cuntentisims de que una persona com tu tingui cura de ells
un peto
MOltissimes gràcies! això em referia..veus..gràcies per ser-hi!
Publica un comentari a l'entrada