divendres, 7 de novembre del 2008

Per aquí, a Lleida


Fa temps que no escric. Fa uns 3 mesos ja... i és que no paro, no dóno a l'abast!
Estic aquí amb les classes i les pràctiques d'anatomia, unes 6 hores cada dilluns, i les he de preparar de zero! l'any que vinent serà una mica diferent...o això espero.
Entre classes i més classes, intento continuar amb la investigació, i de fet auqest any, cap a finals, ha estat força productiu.
Ara aniré a la Coruña a fer uns seminaris a ramaders i veterinaris de la zona (gràcies al fernando, és clar) i encara em queda temps per dedicar-me a temes logístic per equipar un nou centre de producció animal a la UdL...aaaaaaaaaaa.
El cap m'explotarà..però a que no sabeu q? q estic feliç i contenta, perquè em sento totalment realitzada, perquè m'he demostrat a mi mateixa q sóc capaç de portar una assignatura tant complexe com l'anatomia, pràcticament sola. I no m'estic tirant floretes, no no no, pqeruè sempre he estat de les que pensa que amb il·lusió i dedicació gairebé tothom és capaç de fer això i moltissim més!!!!!!! només volia a arribar a aquesta conclusió: que això és el q vull fer, q no ho canviaria per res del món. Segurament hi ha gent q cobri més q jo, q dediqui moltes menys hores, q tingui menys mal de caps...però em dóna absolutament igual. Sóc feliç fent el q faig, vivint on visc, vivint amb qui visc i tenint els amics q tinc.
I que més vull? doncs ara mateix...absolutament res més! (bé..potser demanar q em parin d'embargar les comptes???)

1 comentari:

Unknown ha dit...

avui es veu que estas a asturias i al imaginarte mes lluny, e obert el teu blog pensant que feia molt molt temps que no i escribies. com sempre mágradat lo que hi posses i els teus sentiments, encara que es del novembre.
he sortit a la terrase i mirant les estrlles tenvio un petonet.
sergi