Una nova etapa

Ja feia temps que no escrivia, i avui he decidit dedicar una estoneta a fer-ho.
No he tingut gaire temps, he anat molt enfeinada i hi seguiré anant, però la veritat és que ja m'agrada estar-hi. Sóc una mica així..quant més feina més feliç!...dins d'uns límits!

Ara ja estem a Sant guim, i m'encanta! sortir a la terrassa i no sentir ni una ànima, agafar el cotxe i mirar els camps sembrats, cada nit veure una posta de sol que deixa sense respiració...no puc demanar més (bé sí...una casa amb terreny, però no us preocupeu q això ja vindrà, estic més que segura!).

I la feina...ai la feina! és la meva petita alegria, perquè tot el que he sembrat ho recullo ara. Al setembre començaré com a professora d'anatomía d'urgència, i el concurs públic es farà cap al desembre. No només duplicaré el sou, q per mi és important però no gaire, si no que sóc la responsable moral de l'assignatura (que no real). He fet el programa, he decidit quin temari fer, quines pràctiques...i amb total llibertat! I la veritat és que molta gent m'ha demostrat moltes coses, crec q mai podré tornar-lis el que han fet per mi. A més, evaluo projectes, segueixo amb els articles, amb els convenis...
I bé, altres coses han passat pel camí, quasi totes bones, algunes no tant, però millor centrar-se en això!

Doncs això, q estic contenta i feliç amb tot...i més ara que marxem a Sicilia 1 setmaneta! no és gaire, però és suficient com per desconectar i tornar a preparar les classes amb més ganes que ara,q ja és difícil, i per renovar energies per enfrontar-me a les meves amigues les vaques!

Continuaré explicant...