Avui no em sento tant alegre i contenta com és habitual, però faré un esforç, crec que l'he de fer. He de fer un esforç perquè s'ho mereix, pq com ja he dit en algun post, quan la gent que més estimem està malament, nosaltres em d'estar allà per fer-los costat en el que calgui. I personalment crec que no hi ha manera millor de fer costat a algú, que no deixant de somriure...a malos tiempos, buena cara! i crec q el refrany té tota la raó.
Perquè lluitarem, perquè amb optimisme tot es cura, perquè ens hem de sentir afortunats de tenir algú que es preocupa per nosaltres, perquè quan una porta es tanca, tard o dora se n'obre una altre.
Perquè estic aquí, perquè mai marxaré...
Perquè sovint necessitem que algú ens recordi que hi ha algú en qui recolzar-se!
Doncs això, molts anims!!!!!!anims anims anims! no deixem de somriure mai...el somriure , el riure i la alegria són la clau de tot. I malgrat que hi hagi dies en que un no té ganes de fer-ho, si es fa un esforç, la recompensa serà màxima!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
T'ho he dit tantes vegades q em faig pesada i tot.... però amb aquest post i amb tot el q hi ha al darrera no fas sinó q desmostrar-nos el tipus de persona q ets: altruista al 100%,q tenim una sort impensable de tenir-te al nostre costat, q ets la persona amb l'esperit més noble q he conegut mai, ets una persona preciosa en tots els aspectes i sentits i només em vec obligada a demanar-te una sola i única cosa: no canviis mai mai mai mai de la vida!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
sempra sempra ia una porta que se esta ubrin,de vagas costa i la tenim de empenya una mica
pero am personas com tu se ubrira no tinguis dupta
estarem aqui per duna una espenteta
un peto mol gran
Publica un comentari a l'entrada