Ja està aquí el NAdal i tot el que significa: l'alegria, la il·lusió, els grans dinars familiars...
Venen els propòsits per l'any nou, i els intents de canviar coses de la nostra vida. Quan comenci el 2008 pensarem en l'any q deixem enrera i en les coses que hem fet malament i en les que podem millorar.
La gent va com boja per comprar regals. A mi personalment m'encanta regalar i veure la cara de la gent quan obre l'envoltori i veu allò que volia i que no s'esperava.
El dia de Nadal el dinar pot durar hores, igual que el de Sant Esteve. El de cap d'any és especial...preparant el sopar fins les 11 a tota pastilla pq resulta q sonaran les campanades i encara estarem amb el primer plat...Sonen les 12 i tothom s'abraça i es desitja el millor per l'any següent!
Quina pena però, que no duri sempre el Nadal. QUina pena que la gent no sigui positiva sempre, q no tingui la il·lusió d'un nen cada dia, i q no pensin en fer feliç els altres.
Cada dia hauria de ser Nadal. Jo intentaré comportar-me cada dia de la meva vida com si fos Nadal! promesa d'any nou!
2 comentaris:
A mi el q em fa pensar és q si som capaços de fer-ho un cop l'any pq no ho allarguem? de fer-ho podem fer-ho llavors???? Ai mare el gènere humà és de lo més estrany!
Si tu ho aconsegueixes ja te'n carregaras d'exportar-ho a tots noslatres...!!
En serio q a les 12 encara starem pel primer plat???? jajajajaja :D:D:D:D:D
Bones festes!!!
a mi les festes no m'agraden gaire, m'agradaria que dinèssim i sopèssim més sovint amb la gent que estimem, i no un cop a l'any, de vegades penso que som hipòcrites
Publica un comentari a l'entrada