Perquè així és com em sento, perquè així és com sóc.
Si la vida és mira amb optimisme, pot ser tal i com diu la cançó...com va dir Nietsche, la felicitat és mirar enrera al final de la vida, i no voler canviar res del que em fet. Malgrat mals moment, jo no canviaria ni una coma. Més vegades de les que ens pensem, tot depèn de com afrontem les coses.
A qui ho necessiti, només li puc dir: carpe diem!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Aix Irina (ja torno a ser akiiiiiiiii) a vegades em fas adonar d'unes coses q per mi sola no ho faria pas.... Acabod e descobrir q jo tampoc mai canviaria una sola coma lletra punt o asterisc de la meva vidaaaa... jajajaja quina gràcia... I saps q???? La única cosa q canviaria no depèn pas de mi o sigui q.... ale, a ser feliç!
Nenaaaaaaaaaa q és la meva cançó, la nostra, la del Marc i meva... amb aquesta ens vam casar! M'encantaaaaaaaaaaa! Ets tan gran! Aix q m'has fet emocionar....!
Petarda mevaaaaaaaaaaa!
moltas felicitats Irina per se com est una gran persona ,pero gran gran
no cabiis mai de vegadas la vida intentara , pero am aquet esprit teu li sra mol dificil
gracias per la teba espenta i la teba energia positiba , que tot i la distanci as sapigut trasmetra ha una persona mol impurtan per mi
petons
Moltes gràcies Mercè...és q les dues volem el mateix per aquesta persona oi?
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada