Una setmana

Avui falta exactament una setmana perquè torni a estar a casa. Una setmana! Sembla impossible, la veritat. Recordo quan vaig arribar (andaaa, com la cançó de Lluís Llach…Laura!), amb les meves maletes, les mostres, cansada pel viatge de 23 hores en autocar…i ara mira, ja s’ha acabat!
Al principi em va costar adaptar-me, però és normal. Tothom necessita un període d’adaptació, perquè vas a un lloc on no coneixes absolutament a ningú, i deixes casa teva enrere. Però poc a poc, t’acostumes al nou lloc, fas de una minihabitació, la teva pròpia casa, i dels teus nous companys de feina, els teus nous amics.
Jo aquesta experiència la recomano a tothom..aprens a estar sola, a disfrutar d’estar-hi. A espavilar-te, a conèixer nova gent…a vegades es passa malament si, però així és com creixem com a persones. M’ha servit de molt, personalment i professionalment parlant.
A més, no he estat sola…molta gent a vingut a veure’m, i han fet de la meva estada aquí un record inoblidable: amics, pares, el Joan, companyes de feina.
No oblidaré mai aquests 2.5 mesos a Bèlgica, en tindré un record sempre viu. Perquè aquí he crescut una miqueta més, perquè aquí s’acaba una etapa important de la meva vida i en comença una altre. Aquí és on he acabat la tesi.
Moltes gràcies a tot, moltes gràcies per fer d’aquesta estada una inoblidable etapa de la meva vida!